LA NENA QUE VOLIA UN CAVALL, per Neus Bosch i Oliveras

Hi havia una vegada una nena que tenia dos anys. Va anar a una hípica a fer- hi una festa d´aniversari i allà a aquella hípica hi havien molts cavalls.

Quan es va acabar la festa, la nena li va dir a la seva mare que volia un cavall, però la seva mare li va dir que era massa petita per tenir un cavall.

Quan van passar tres anys la nena va tornar a fer- hi la festa d´aniversari a l´hípica i la nena li va tornar a dir a la seva mare que volia un cavall, però la seva mare li va dir que quan tingui deu anys li comprarien un, però encara li faltaven cinc anys per tenir- lo. 

Van passar cinc anys i la nena el dia del seu aniversari que va fer deu anys es va aixecar del llit corrents i li va anar a dir a la seva mare si li comprarien un cavall i la seva mare li va dir que si, que li comprarien .

Després van anar a comprar el cavall i quan va fer una setmana que el tenia va muntar a cavall i la nena sempre muntava a cavall i vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conte ja s´ha fos.

Neus Bosch

LA LLUNA GROGA, per Carla Xargayó

La Carla, escrivint!!!

Hi havia una vegada un científic molt bo i llest que havia resolt tots els casos més difícils. Però un bon dia, a l ' hora d' anar a dormir, va veure que era de dia. Va pensar:

-A veure què deu ser això. 

Va trucar al seu agent més, el que li va ensenyar tot el que sap, però no ho sabia. Li va dir:

-Només hi ha una opció.Anar a l' espai.

Així que va construir un coet ben gros amb tres dipòsits plens que va anar a l' espai .Quan va arribar a l'espai,ho va veure però li va costar una mica descobrir-ho. Se´n va donar compte per fi. Es  veu que el sol era al costat de la lluna i li feia claror a la nit, per això no poden dormir, per la claror que feia. Es va acostar i li van dir:

- "Hola noi ",es va espantar i va cridar ben fort. I la Lluna i el sol li van dir:

- "Vols  venir al nostre casament? No hi haurà ningú", i li va respondre: 

-"No us podeu casar". 
-Perquè no?".
-"Perquè si us caseu la lluna no hi haurà nit i no podrem dormir i estarem cansats tot el dia".
-"Però ens estimem!! I li va respondre:"-- Tinc  una idea!. Us caseu avui i cada un va al seu lloc. Hi haurà un dia concret que us podreu veure tot el dia, però no sé quin dia serà...Vinga,aneu i m´ho dieu".

Va passar ia nit i va tornar però se li va espatllar el coet. I l'endemà no va poder anar a l'espai. Sort que dins de casa tenia una antena que connectava amb la lluna i el sol i els hi va poder dir que se li havia trencat el coet. El sol li va dir:

 -"Fes un altra coet", però no podia  construir-ne un altre .-"Per què no??"."

 -Per què em va sortir de xiripa".

-"Intenta-ho un altre cop" i va respondre:

-"Val ho faré". Així que ho va intentar 1.000 vegades fins que li va sortir un coet més guai que el primer, així que hi va poder tornar i  van decidir que el dia triat seria el 26 de desembre . Ara, cada 26 de desembre es veuen i van ser feliç tota la vida .

       

             I CONTE CONTAT, EL CONTE S' HA ACABAT.

Carla Xargayó

L´ESCOLA DE BRUIXES, per Berta Cufí

Hi havia una escola que es deia territori.

Iera una escola de bruixes. Hi havia una noia que es deia Lita, que era la més lletja i també era la més contestona de la classe, i totes les altres eren molt i molt bones  bruixes i les més bones nenes eren la Neus, la Nora la Carla x, la Carlota i la Berta i la amiga de la Lita era la Mar, que també era molt i molt contestona.

Per la Mar va enganyar a la Lita i al final la Mar era de les bones bruixes, però després la Mar li va dir a la Lita, i la Lita va quedar parada i la Mar se´n va anar amb les bruixes bones i totes les bruixes bones i la Mar van ser Felices. 

Berta Cufí 

LA FULLA ROSA, per Neus Bosch i Oliveras

La Neus, en procés de creació!!!

Hi havia una vegada, a la Primavera, en un arbre va sortir una fulla rosa que no sabíem perquè havia sortit. Anaven passant dies i dies fins que la gent es queixava menys un noi.

Però aquella fulla anava creixent més i més fins que un dia una noia va veure a dalt de l´arbre que hi havia alguna cosa que brillava i després ho van dir al poble, però hi havia gent que no el creia. 

En aquella ciutat hi havia un investigador.

Aquell investigador va agafar una escala i va intentar agafar-lo, però quan el va agafar se li va escaldar el dit.

Després ho va intentar una altra vegada fins que aquell investigador ho va agafar amb un paper i s´ho va emportar.

Allà a on s´ho va emportar era en un magatzem ,allà en aquell magatzem hi havia una màquina que partia coses , va agafar la màquina i ho va partir per la meitat.

Allà dins hi havia un animal verinós,al cap d´una estona es va fer tard i va anar a dormir. A la nit, aquell animal va fer convertir a aquell investigador en un brillant. Després van tornar a aquell arbre i al cap d´una setmana va començar a sortir una altra fulla rosa. 

Quan anava creixent el poble se´n va enterar. Després els diamants van caure de l´arbre. Un nen i una nena van anar a jugar a prop de l´arbre . La nena va caure, quan va caure  sense voler els va trepitjar. Quan els va trepitjar es van enfonsar i van quedar enterrats a sota, després les fulles es van morir i aquell arbre va ser com tots els altes arbre. Hi vet aquí un gat hi vet aquí un gos aquest conte ja s´ha fos.                                                                                           

TREBALLEM ELS VERTEBRATS!!!!

Aprofitant que hem treballat els animals vertebrats, aquestes festes nadalenques n´hem escollit un i l´hem estudiat.

Hem fet un mural, i hem exposat la nostra feina davant de les companyes i dels companys.

També ens han fet preguntes i ens han avaluat.

NO TROBEN LA LLUNA, per Mar Jiménez

La Mar, escrivint

Hi havia una vegada un poble que es deia Riudellots de la Creu. En aquell poble fa uns quants dies que no es veia la lluna. Era molt extrany, per que la lluna normalment il-luminava tota la ciutat.
Van obrir tots els fanals, però no feien prou llum. Cada vegada era més tard i més fosc. Després va sortir el mentider de la ciutat i va tenir una idea. La idea era que podien acudir a l'inventor més bo de la ciutat i si,si,li van
explicar tot. Resulta que amb 4 peçes l'inventor va construir una mena de màquina per anar a l'espai. Des d´allà dalt va buscar la lluna, però no la va trobar, després d'uns quants minuts allà dalt, va sentir algú que plorava cada vegada més fort, es va anar acostant i sabeu aquí es va trobar ?....va trobar a la lluna. 
La lluna era la que plorava perquè va perdre la seva manteta i va recordar el que va fer, només va recordar que li havia caigut alguna cosa darrera de les muntanyes.
L' inventor la va ajudar a buscar- la i la van trobar, llavors la lluna estava tan contenta que va brillar molt i molt més.

                                    Fi

LES NENES DESCONEGUDES, per Nora Viñolas

La Nora treballant

Hi havia una vegada cinc nenes desconegudes que tenien  molta vergonya, perquè tots els seus  amics i amigues eren    famosos  excepte elles.

Però elles no es rendirien mai. Ho van intentar una vegada i la segona  vegada van decidir el què  farien. Preguntarien a la directora què podien fer perquè les cinc poguessin ser famoses.

La directora va  dir:

-Que per ser famoses cal fer-ho amb el cor, que el cor digui el què cal fer.

-Moltes i moltes gràcies, directora.

-De res, nenes.

-Bé ja marxem, directora.

-D'acord,adéu.

Les nenes anaven esperant i esperant i després els cors de les cinc nenes van dir que s'havien d'apuntar a un concurs de moda perquè eren grups de cinc, i les cinc nenes es van apuntar al concurs de moda.

Ho van intentar, però van fer- ho malament perquè no van quedar seleccionades. Per això no van guanyar.

L'any següent ho van tornar a intentar, però van tornar a fer- ho malament i a l'any següent van guanyar el concurs de moda i abans de ser famoses ho van dir a la directora i  li van donar les gràcies.

 Conte explicat el conte ja s'ha acabat.

 Nora Viñolas i Frigola

  Gener del   2015  

 

L´ARBRE VIU, per Berta Cufí

La Berta, escriptora!!!

Un dia hi havia un arbre que es deia Verdura.

En Verdura tenia molta gana i no arribava a terra. Però un dia van venir uns nens i nenes i van anar  al bosc a buscar bolets. 

Van veure un arbre i els nens i nenes li van preguntar com es deia, i l´arbre els i va respondre que es deia Verdura, i els nens i nenes van veure que estava trist i l´arbre els hi va dir que no arribava a terra, i els nens i nenes el van ajudar, i els nens i nenes li van donar l´herba del bosc i se´n van anar cap a casa seu.

Quan es va anant fent de nit, en Verdura estava dormint com els nens i nenes, però a mitja nit els nens només els nens van anar al bosc a visitar en Verdura, però els nens anaven a despertar a en Verdura. En Verdura no es despertava i van veure tots els altres arbres que estaven rient, i per això en Verdura no es despertava. Després van venir les nenes al bosc.

I van veure els nens,  però quan van arribar les nenes , de seguida es va despertar però els nens es pensaven que s´havia mort, però com que l´arbre estava tan cansat, però les nenes anaven rient.

En Verdura ja s´havia fet gran i ja arribava a terra per veure aigua i menjar l´herba.

Berta Cufí i Costa.

Gener del 2015

CANTADA DE NADAL 2014. TASTETS

El dimarts 23 de desembre, vam fer a l´escola la CANTADA DE NADAL.

Va ser fantàstic!!!!

Felicitem EFUSIVAMENT a totes i a tots el alumnes!!! 

I també a les mestres i als mestres que ho van organitzar!!

FELICITATS!!!

Aquí en teniu uns tastets!!