Voleu saber per què l´aigua del mar és salada?
No us perdeu aquesta història!!!!
El molinet de sal
Hi ha coses tan evidents que no ens preguntem mai per què són així o com eren abans, però tot té una història. Per exemple, us heu preguntat alguna vegada per què l'aigua del mar és salada? Si els rius, els llacs, els rierols o els estanys són d'aigua dolça, llavors per què el mar és salat?
La solució d'aquest enigma la té el senyor Frederic, un vell mariner. Un dia estava pescant amb el seu nét, l'Adrià, i de sobte el nen li va dir:
-Avi, tinc set. Que puc veure una mica d'aigua del mar?
-No, -li va dir l'avi Frederic- que és salada!
-I per què? -li va preguntar l'Adrià.
-T'ho explicaré amb una història mentre pesquem -li va respondre l'avi-.
La història de: "El molinet de sal".
Llavors l'avi Frederic va començar a explicar-li la història de dos germans: l'un era un simple pescador, pobre com una rata però més bo que el pa, i l'altre era un capità de vaixell, molt ric però egoista i avar. El pescador, que feia dies que no menjava perquè la pesca anava malament, va anar a casa del seu germà, tot un capità de vaixell, a demanar-li una mica d'ajuda. El capità, que era un garrepa, li va dir que ell no alimentava dropos i el va fer fora de casa seva.
El pobre pescador va sortir de casa del seu germà amb més gana encara i ves per on, que es va trobar amb una vella que passava per la vora del camí.
-Què et passa? -li digué la vella tota estranyada.
-És que estic afamat i el meu germà no em vol ajudar -va respondre el pescador.
I de sobte, la vella es va treure un molinet de sota el davantal i el va oferir al pescador.
-Amb això aconseguiràs resoldre tots els teus problemes! -li va dir la vella.
-Què vols que faci amb això? Que no ho veus, que no tinc res per moldre? -va dir el pescador tot mirant el molinet.
-Mira que n'ets, de totxo! -va cridar tota enfadada la vella- Aquest molinet és màgic. Només li has de dir "molinet, mol" i el que estiguis pensant en aquell moment es farà realitat de seguida, i quan vulguis que s'aturi només has de dir "molinet, para de moldre", i ja està.
El pescador desconfiava una mica del que li deia la dona, però com que era un bon noi va acceptar el regal de bon grat i va anar cap a la seva barraca.
Un cop a casa va pensar:
"M'agradaria tenir una casa neta i espaiosa, amb un rebost ple de menjar i un hort amb arbres fruiters. A veure": -Molinet, mol.
I els seus desitjos es van fer realitat immediatament: van començar a aparèixer menjars d'allò més bons damunt d'una taula ben parada i a l'hort hi van començar a créixer arbres plens de fruita.
No s'ho podia creure, era veritat, la vella bruixa no l'havia enganyat!
Amb la panxa plena i mudat, va agafar el seu tresor i va anar a casa del seu germà. Li havia d'ensenyar aquella meravella! El capità, en veure que la fortuna del seu germà venia d'un simple molinet, el va convèncer perquè l'hi deixés, i el pobre pescador, que era un bon home, l'hi va deixar de bon grat. El pescador va intentar ensenyar al capità les paraules màgiques que feien funcionar el molinet, però aquest ja no l'escoltava. Va agafar el molinet, se'n va anar corrents al seu vaixell i en un tres i no res es va fer a la mar.
-Anem mariners, que farem negoci -cridava rient des de la borda-. Ja no anirem a buscar sal per vendre-la: la farem aquí mateix. Vull sal, cridava el capità, molinet, mol.
I el molinet va començar a moldre sal i més sal i més sal...
Tanta, que va omplir a vessar la bodega i la coberta. I quan ja estava a punt de cobrir el pal major, el vaixell es va començar a enfonsar. El capità corria pel vaixell cridant com un boig:
-Detura't, molinet, no molguis més, para, para, molinet.
Fins i tot ho va provar de dir en diferents idiomes:
-Stop, halt, arrêt, sutoppu, gelditu, no en facis més, no en vull més...
Però res, com que no deia la frase màgica correcta, el molinet molia i molia, i al final el vaixell es va enfonsar, i juntament amb el vaixell també es va enfonsar el molinet, que sota l'aigua va continuar molent i molent sal.
-I és per això que l'aigua del mar és salada, perquè el molinet encara mol -va dir l'avi Frederic. A més, que jo sàpiga, cap pescador no l'ha pescat ni ha dit "molinet, para de moldre".
-Avi, avi, -va fer el nen- em sembla que he pescat alguna cosa!
-Vejam... -va dir l'avi Frederic- potser has pescat el molinet!
Guió: Susana Alcaide
